Fòrum Internacional de la CMC

Més de dues centes persones, amb representants de 126 governs i 140 delegats de la societat civil de 120 països, entre els qüals ens trobem els set membres de la delegació catalana, ens troben a partir d’avui a Viena per donar un pas endavant en la prohibició de les bombes clúster.

 

La prèvia de la Conferència de Viena sobre les bombes clúster o de dispersió ha tingut com a principal protagonista la celebració, avui dimarts a la tarda, del Fòrum Internacional del CMC (Cluster Coalition Munition), encara que al matí s’ha començat amb una conferència de premsa de la campanya per la prohibició de les bombes clúster i una trobada de parlamentaris per debatre sobre el tema en qüestió.

 

Al llarg de tres seminaris s’han introduït les qüestions més controvertides que centraran els debats del propers tres dies. Representants d’agències de Nacions Unides compromeses amb el procés, el Comitè Internacional de la Creu Roja i ONG que treballen sobre el terreny amb les víctimes de les bombes clúster com Handicap International han reafirmat la importància de que el tractat compti amb un ampli nombre d’articles que tracten l’aspecte humanitari de l’ús d’aquestes armes. Especialment paradoxal i controvertit, encara que extremadament interesant, ha sigut la intervenció d’exmilitars, amb algun d’ells encara en actiu, al seminari que ha tractat les bombes clúster des d’un punt de vista militar. Paradoxal perquè acceptar el suport dels militars per aconseguir la prohibició d’un tipus d’armes legitima d’alguna manera l’ús d’altres amb característiques menys mortíferes, però mortíferes en tot cas. Controvertit perquè les seves opinions tant humanitàries com tècniques de l’ús de les bombes de dispersió no semblava en molts casos oportuna, venint de personatges que en un moment donat han donat ordres per usar armes per matar altres persones, sabent en alguns casos que alguns civils podien morir per la seva decissió. Interessant perquè des d’un punt de vista militar es defen que la alternativa a les bombes clúster és tenir més baixes de soldats, el que és inacceptable pels càrrecs militars, aleshores, s’ha de anul·lar l’opció de que les puguin utilitzar, treient les bombes clúster dels arsenals que tinguin disponibles per fer la guerra.

 

També hem tingut la presentació del reporter especial de Nacions Unides per la tortura, qui ha mostrat que amb la legislació humanitària actual es pot demostrar que les bombes clúster produeixen una mena de tortura actualment prohibida. Ha donat suport jurídic, doncs, a la evident necessitat d’un tractat que prohibeixi aquestes municions.

 

Seguidament s’ha mostrat l’ènfasi per continuar amb el procés per part d’un representant dels vint-i-quatre parlamentaris que s’han trobat aquest matí. Ha trasmés el seu compromís, il·lusió i suport a la prohibició de les bombes de dispersió.

Finalment, des de la CMC s’ha donat un missatge d’optimisme per la consecució del tractat definitiu molt probablement a la conferència que al maig de l’any que ve tindrà lloc a Dublin. A més a més, alguns estats ja han començat el seu procés amb lleis que les prohibeixen o amb moratòries en el seu ús o producció, com és el cas de Bèlgica, Holanda, Hungria i Àustria.

 Jordi