Tanquem la finestra… de moment

Amb aquest post i la nota de premsa de la CMC que reproduïm més avall, tanquem la finestra que fa uns dies vàrem obrir des de Viena per tal de poder seguir, dia rere dia, el més important que allà estava succeint.

Tanquem la finestra, però això continua. Les persones que us hem anat explicant el que passava tornem a Barna. Ara bé, des d’allà, continuarem treballant encara amb més ganes, il·lusió i optimisme per prohibir aquestes bombes.

Podem fer-lo, s’ha de fer, comptem amb tu?

 

 

---

 

 

Cluster bomb ban treaty: 138 nations make progress in Vienna

Cluster Munition Coalition calls for strongest possible ban

Vienna, Austria, 7 December 2007 - The third major international conference on cluster munitions ended successfully today as consensus emerged on a number of important issues to be included in the new ban treaty to be signed in 2008, including victim assistance, clearance, stockpile destruction and international cooperation and assistance. Important work remains to ensure that exceptions do not weaken a comprehensive ban.

The conference is part of the so-called Oslo Process launched in February when states agreed to conclude a new treaty next year banning cluster munitions that cause unacceptable harm to civilians.

“With so many countries now supporting the process to ban cluster munitions and real progress on the key humanitarian issues we are more confident than ever that a strong ban treaty will be signed in 2008 – There is no turning back now,” said Thomas Nash, Coordinator of the Cluster Munition Coalition (CMC).

Over 140 civil society representatives from around 50 countries participated in the conference which spent three days discussing the draft treaty text at the midpoint of the Oslo Process. There was general consensus around the need for standardised and monitored assistance to victims and their families and communities as well as for obligations to clear contaminated areas and destroy stockpiles within a specified timeline.

“Countries are really coming together around the obligations for clearance, stockpile destruction, victim assistance and international cooperation and now they need to do the same on the prohibition and how far it goes,” said Steve Goose, Co-Chair of the Cluster Munition Coalition.

The most contentious discussions at the conference revolved around the prohibition and definition of a cluster munition. The Norwegian Defence Research Establishment (FFI), Norwegian People’s Aid and British Explosive Ordance experts issued a hard hitting report during the conference analysing field evidence from Lebanon that self-destructing mechanisms do not work in reality. While producers and stockpilers have claimed a 1-2% failure rate for these weapons, the evidence from Lebanon shows it is more like 10%.

Despite this new evidence some countries continued to call for exemptions for weapons with characteristics such as self-destruct mechanisms or a supposed 1% failure rate. Others called for a transition period where the banned weapons could still be used. Most of the countries making such proposals are stockpilers of cluster munitions, including many with self-destruct mechanisms. Countries seeking to weaken the new treaty in this way included Czech Republic, Denmark, Finland, France, Germany, Italy, Japan, Netherlands, Slovakia, Switzerland and the UK.

“With this new evidence no country can credibly justify the use of these new generation self-destructing cluster munitions. Countries cannot put blind faith in data from producers – they need to look at hard facts,” said Grethe Ostern, Co-Chair of the CMC and co-author of the report.[1]”

At the same time as these countries sought to exempt certain cluster munitions, a number of stockpiler and past producer countries remained strongly in favour of a comprehensive ban. Norway and Belgium have national measures in place renouncing all cluster munitions and Austria approved a new law this week doing the same.

“Austria’s new law banning all cluster munitions, including so-called self-destructing ones is clearly putting pressure on states to adopt a complete ban – particularly neighbouring Germany and Switzerland that stockpile the same new generation cluster munitions like the M85,” said Judith Majlath, CMC’s representative in Austria.

There was also overwhelming support among developing countries for a comprehensive ban. A number of new countries expressed explicit support for the Oslo Declaration and the Oslo Process including: Equitorial Guinea, Guinea, Mali, Sierra Leone, Sudan, DR Congo, Seychelles, Kenya and Tajikistan.

Survivors of cluster munitions participated actively in the conference calling for the strongest possible treaty that would make a real difference to their lives. “We have lost our arms, our legs, our eyes and other parts of our bodies. How many more thousands of civilians need to be injured or killed for supporters of the so-called smart cluster munitions to understand how dangerous these weapons are?” said Branislav Kapetanovic, spokesperson for the CMC.

The focus now turns to Wellington where the process continues in February with negotiations expected to conclude in Dublin in May and a signing ceremony in Oslo, Norway later in the year. Non-governmental organisations, the International Committee of the Red Cross and UN agencies will participate extensively throughout the process. African countries are planning a regional meeting in March in Uganda to consolidate their position.

“Governments failed to provide evidence for the exceptions they want in the treaty and with so many countries calling for a comprehensive ban their position is no longer credible,” said Simon Conway, Co-Chair of the Cluster Munition Coalition.

Notes to editors:

o Cluster munitions are weapons that can disperse hundreds of smaller submunitions – sometimes referred to as “bomblets” - over wide areas. They have indiscriminate wide area effects that kill and injure civilians during attacks and they leave severe and lasting humanitarian and development consequences from large quantities of post-conflict unexploded ordnance.

o The following states are participating actively in the Oslo Process, having supported the declaration or attended all the conferences: .

o Dates for future Oslo Process conferences: Wellington 18-22 February; Dublin 19-30 May.

o At least 75 countries stockpile cluster munitions and 34 are known to have produced more than 210 types of cluster munitions. 14 states have used cluster munitions in at least 30 countries and territories.

The CMC is an international network of over 250 civil society organisations in 60 countries committed to protecting civilians from the effects of cluster munitions. Members of the CMC network work together on an international campaign calling on governments to conclude a new international treaty banning cluster munitions by 2008.

For more information on CMC: www.stopclustermunitions.org

---

[1] “M85 An Analysis of Reliability” To link to the full report www.npaid.org/m85

 

Eugeni

De Viena a Wellington

L’últim dia de la Conferència per la prohibició de les bombes clúster celebrada a Viena ha estat culminat per un esperit d’optimisme tant entre molts dels països participants com a la pròpia CMC (Cluster Munition Coalition). Perquè ha augmentat espectacularment la participació de delegacions governamentals, ja que han participat fins a 138 estats, dels quals ja hi ha al voltant de cent que s’han involucrat al procés d’Oslo i molts més estan molt a prop de fer-ho; i perquè un bon nombre d’estats estan mostrant la voluntad de lluitar per una prohibición total d’aquestes bombes.

 

Molt important ha sigut el resultat obtingut amb algunes regions del món. Pel que fa a Àfrica, 53 països han arribat a un grau d’acord molt elevat, el que l’ha convertit en la regió que major consens ha aconseguit. El seu plantejament demana una total prohibició sense excepció de les submunicions de dispersió. Per potenciar el seu compromís comú es celebraran una reunió regional africana el march vinent.

Amèrica Latina ha tingut un paper important a a través de la participació de 21 països, que liderats per Argentina i Mèxic, gaire bé aconsegueixen una posició comuna de suport al procés d’Oslo. És interessant la proposta provinent de Lima de fer d’Amèrica Latina una zona lliure de municions clúster, que ha continuat estant present entre els objectius dels latinoamericans i que potser es concreti en les properes conferències.

Els estats europeus, Canadà i Australia (EUA no estaven presents, com és costum) són els que més problemas han posat al procés. Especialment els principals productors presents a la Conferència: Regne Unit, Alemanya i Suissa, entre altres. Les seves argumentació s’ha centrat en les necessitats militars oblidant la perspectiva humanitària. No cal oblidar el paper positiu per a aconseguir el millor tractat posible des d’un punt de vistà humà de l’anfitriona Austria i del país promotor del procés, Noruega.

Pel que fa a l’Orient Mitjà, encara que es tracta d’un grup on hi ha molts països afectats, la negociació per una posició que done suport a una prohibició total, no sembla fácil.

Finalment, la regió d’Àsia i Pacífic s’ha posicionat de manera majoritària per la prohibició total de les bombes clúster. Tanmateix, Japó, un dels principals productors, té una posició més propera a la dels països europeus que pretenen posar trabes a la consecució d’un bon tractat.

 

Ja s’està preparant la propera conferència de Wellington. Cal preparar-se per a participar amb el major nombre de forces possible, per continuar treballant per acoseguir el millor tractat possible, en què es prioritzen els intereresos de les persones, enfront els interesos dels militars.

 

Jordi i Eleonora

DIA Fatigat

Avui ha estat un dia dur i intens, però interessant i profitós. El matí ha començat amb una “posada al dia” dels objectius i estratègies a seguir de la CMC, en una reunió interna de les ONGs que formem la coalició.

En primera part de la conferència general, molts estats han apostat per reforçar l’apartat del tractat que fa referència a l’assistència a les víctimes de les clusters.

Durant el matí, representants de les 3 organitzacions catalanes presents s’han pogut reunir amb la delegació governamental espanyola, traient-ne algunes conclusions esperançadores del paper dels espanyols al procés, que s’han confirmat en una intervenció posterior.

Després, alguns països productors com Alemanya, França, Regne Unit i els Països Baixos han qüestionat el text de la Declaració de Viena en el sentit de diferenciar entre bombes de dispersió bones i dolentes, segons les seves característiques tècniques; afirmació que ha estat desmentida posteriorment per una exposició d’un informe tècnic realitzat per un important grup de recerca armamentística noruec, que ha estat presentat per la CMC.

 

En el seu torn d’intervenció, un alt representant del Ministerio d’AAEE ha confirmat les expectatives de la intenció de prohibir les bombes de dispersió, i en cas d’haver-hi alguna excepció, acceptar només aquelles bombes que no han causat ni causen un “dany inacceptable” a la població civil. Tot i no ser la millor de les possibilitats, rebem aquesta postura amb optimisme ja que significa una via alternativa a la proposada per Alemanya i altres països que desitgen minimitzar l’efecte d’aquest tractat.

 

Al acabar la conferència, han posat a la nostra disposició autobusos militars, per anar al Museu Militar, on hi havia una recepció oferta pel Ministre de Defensa. Hem declinat l’ofermient.

 

Pleguem veles perquè l’Eugeni ens demana l’ordinador.  

 

Yago i Quico

Comencem el camí

Primer dia de la Conferència. Cadascú assumeix el seu paper i les posicions, objeccions, dubtes, arguments, etc. van definint-se.

El dia comença amb la cerimònia oficial d’obertura de la Conferència en la qual s’han tornat a sentir diverses veus palesant la necessitat de prohibir les bombes clúster. Veus amb pes polític. com la de la Ministra d’Afers Europeus i Internacionals d’Àustria (sra. Ursula Plassnik); amb imatge internacional, com la de Bianca Jagger; amb testimoniatge directe i colpidor de l’horror de l’ús d’aquest tipus d’armes, com la del sobrevivent Sladjan Vluckovic, de Sèrbia  han mirat d’arribar mitjançant la sensibilitat, la lògica de les paraules i la demostració del que és una clara violació dels drets humans als representants dels 136 països particpants en la Conferència de Viena, garants tots ells d’aquests drets humans i responsables davant les seves poblacions i la comunitat internacional.

Després de fer un breu resum de reunions prèvies internacionals i regionals que han forjat durant aquest any el camí fins aquesta reunió (reunions de Lima, San José, Brusel·les i Belgrad) ha començat la discussió sobre un dels articles de la proposta de text presentat per la Presidència de la Conferència, l’article 4. Aquest article parla de la neteja i destrucció de submunicions que resten sobre el terreny després d’utilitzar bombes clúster. Els països es comprometran a netejar les zones que estan contaminades  per tal de tornar-les al més aviat possible als seus usos civils. Genèricament, tothom està d’acord en que aquesta és una obligació clara i una necessitat evident per fer front al problema. Les discussions són més aviat entorn al termini en el qual cal acabar la feina (5 anys des que el Tractat entri en vigor en un Estat determinat, segons la proposta austríaca) i que un grup de països, entre els quals alguns europeus com el Regne Unit, consideren massa curt. També s’ha parlat de la necessitat de clarificar el llenguatge per tal que no quedi cap dubte sobre el que estableix l’article sobre neteja completa, països que estiguin afectats en el futur, etc. La CMC (Cluster Munition Coalition) ha fet una intervenció basada de nou en l’experiència sobre el terreny d’una organització que va haver de suspendre les feines de neteja perquè no hi havia fons i aquests només van tornar quan al cap de poc temps, un tràgic accident va deixar mutilats per sempre dos nens petits.

 

La sessió ha comptat amb l’anunci fet per Àustria que demà aprovarà una llei que prohibeix la producció, ús, transferència i emmagatzematge de bombes clústers. Tot i que aquest país no produeix aquest tipus d’arma, sí en té en estoc i aquesta llei els obligarà a destruir-los. Per tant, és una aposta valenta que d’altres països, com ara Espanya que, a més de tenir-ne estocs també en produeix, haurien de prendre com a exemple.

 La delegació d’ONG que ha vingut de Barcelona tindrà demà una reunió amb els representants governamentals espanyols. Us en seguirem informant…

Maria Josep i Eleonora

Fòrum Internacional de la CMC

Més de dues centes persones, amb representants de 126 governs i 140 delegats de la societat civil de 120 països, entre els qüals ens trobem els set membres de la delegació catalana, ens troben a partir d’avui a Viena per donar un pas endavant en la prohibició de les bombes clúster.

 

La prèvia de la Conferència de Viena sobre les bombes clúster o de dispersió ha tingut com a principal protagonista la celebració, avui dimarts a la tarda, del Fòrum Internacional del CMC (Cluster Coalition Munition), encara que al matí s’ha començat amb una conferència de premsa de la campanya per la prohibició de les bombes clúster i una trobada de parlamentaris per debatre sobre el tema en qüestió.

 

Al llarg de tres seminaris s’han introduït les qüestions més controvertides que centraran els debats del propers tres dies. Representants d’agències de Nacions Unides compromeses amb el procés, el Comitè Internacional de la Creu Roja i ONG que treballen sobre el terreny amb les víctimes de les bombes clúster com Handicap International han reafirmat la importància de que el tractat compti amb un ampli nombre d’articles que tracten l’aspecte humanitari de l’ús d’aquestes armes. Especialment paradoxal i controvertit, encara que extremadament interesant, ha sigut la intervenció d’exmilitars, amb algun d’ells encara en actiu, al seminari que ha tractat les bombes clúster des d’un punt de vista militar. Paradoxal perquè acceptar el suport dels militars per aconseguir la prohibició d’un tipus d’armes legitima d’alguna manera l’ús d’altres amb característiques menys mortíferes, però mortíferes en tot cas. Controvertit perquè les seves opinions tant humanitàries com tècniques de l’ús de les bombes de dispersió no semblava en molts casos oportuna, venint de personatges que en un moment donat han donat ordres per usar armes per matar altres persones, sabent en alguns casos que alguns civils podien morir per la seva decissió. Interessant perquè des d’un punt de vista militar es defen que la alternativa a les bombes clúster és tenir més baixes de soldats, el que és inacceptable pels càrrecs militars, aleshores, s’ha de anul·lar l’opció de que les puguin utilitzar, treient les bombes clúster dels arsenals que tinguin disponibles per fer la guerra.

 

També hem tingut la presentació del reporter especial de Nacions Unides per la tortura, qui ha mostrat que amb la legislació humanitària actual es pot demostrar que les bombes clúster produeixen una mena de tortura actualment prohibida. Ha donat suport jurídic, doncs, a la evident necessitat d’un tractat que prohibeixi aquestes municions.

 

Seguidament s’ha mostrat l’ènfasi per continuar amb el procés per part d’un representant dels vint-i-quatre parlamentaris que s’han trobat aquest matí. Ha trasmés el seu compromís, il·lusió i suport a la prohibició de les bombes de dispersió.

Finalment, des de la CMC s’ha donat un missatge d’optimisme per la consecució del tractat definitiu molt probablement a la conferència que al maig de l’any que ve tindrà lloc a Dublin. A més a més, alguns estats ja han començat el seu procés amb lleis que les prohibeixen o amb moratòries en el seu ús o producció, com és el cas de Bèlgica, Holanda, Hungria i Àustria.

 Jordi

 

La mirada de un niño

Una cosa es contarlo y otra verlo. Una cosa es hablar de los efectos de las bombas de racimo y otra conocer a cuatro personas que han sufrido sus efectos. Greenpeace y la Comisión Española de Ayuda al Refugiado(CEAR) lo han hecho hoy.

Cuatro chavales de entre 11 y 19 años que sufrieron graves heridas y amputaciones como consecuencia de las bombas de racimo han estado hoy en Madrid para contarnos cuál es el problema con este tipo de armas. Venían desde Camboya, acompañados por el obispo español Kike Figaredo, que lleva más de 20 años trabajando en aquel país.

Convertidos en portavoces de todas las víctimas, nos han contado que cada día hay 3 nuevos accidentes por bombas de racimo o minas antipersonales, una década después de que la guerra terminara. Nos contaron sus historias y cómo han rehecho sus vidas. Pero lo más impresionante era verlos, emocionados pero enteros, y sin perder de vista el mensaje que querían transmitir: es hora de prohibir, ya, este tipo de armamento que asesina y mutila sobre todo a civiles, de forma indiscriminada, y hasta décadas después de que un conflicto termine.

Nadie tiene más legitimidad que ellos para pedir esa prohibición. Los más de 80 gobiernos que desde el día 5 se reúnen en Viena para abordar este asunto deberían mirar a los ojos de estos niños y actuar en consecuencia.

Mabel

Una finestra oberta…a Viena

Des d’aquest blog i des d’avui mateix, podreu seguir tota l’actualitat de la Conferencia Internacional per la prohibició de les bombes de dispersió que tindrà lloc a Viena entre el 5 i 7 de desembre. En aquest blog trobareu comentaris individuals d’alguns-es membres de les cinc Ongs (Greenpeace, Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, Moviment per la Pau, Justícia i Pau i la Fundació per la Pau) que el passat cinc de novembre van presentar públicament el manifest; Diguem no a les bombes de dispersió i que podeu trobar en qualsevol dels seus respectius webs.

 

Obrim doncs, aquest espai de comunicació amb una bona o si més no optimista noticia; a Viena s’espera la assistència de més d’un centenar d’estats i a prop de 150 membres de la societat civil.

Des d’avui i fins al proper 8 de desembre, aquí trobareu una finestra oberta aViena la qual us convidem a obrir sempre que vulgueu.

 

Eugeni

Font Imatge: Norwegian People’s AID