Un nou èxit per a la societat civil

L’acord al que s’ha arribat a Dublin per les 109 delegacions governamentals presents a la capital irlandesa és un gran èxit del que ens hem de felicitar tots. De fet, gran part dels representants diplomàtics van aprofitar la seva darrera intervenció per reconèixer i agrair la inspiració i els esforços de les ONGs per aconseguir el Tractat Internacional per a la prohibició de les bombes de dispersió. Alguns fins i tot es van atrevir a dir que sense les organitzacions de la societat civil no hi hauria cap tractat. En qualsevol cas, sembla innegable que sense la feina de les ONGs el procés de negociacions no hagués estat tan ràpid ni el text seria tan contundent. Una vegada més, els ciutadans conscients i informats hem estat influents a l’hora de produir un canvi en la legislació i la política internacionals que millorarà les condicions de vida de milions de persones arreu del món. El document oficial que es firmarà el proper mes de desembre a Oslo entrarà en vigor quan sigui ratificat pels primers 30 estats. Serà Espanya un d’ells?

El acuerdo alcanzado en Dublin por las 109 delegaciones gubernamentales presentes en la capital irlandesa es un gran éxito del que nos hemos de felicitar todos. De hecho, gran parte de los representantes diplomáticos aprovecharon su última intervención para reconocer y agradecer la inspiración y los esfuerzos de las ONGs para conseguir el Tratado Internacional para la prohibición de las bombas de racimo. Algunos incluso se atrevieron a decir que sin las organizaciones de la sociedad civil no habría tratado. En cualquier caso, parece innegable que sin el trabajo de las ONGs el proceso de negaciones no hubiese sido tan rápido ni el texto sería tan contundente. Una vez más, los ciudadanos conscientes e informados hemos sido influyentes a la hora de producir un cambio en la legislación y la política internacionales que mejorará las condiciones de vida de millones de personas en todo el mundo. El documento oficial que se firmará el próximo mes de diciembre en Oslo entrará en vigor una vez sea ratificado por los primeros 30 estados. ¿Será España uno de ellos?

Resum en vídeo de les negociacions: dia 9

Resumen en vídeo de las negociaciones: día 9

Els veritables protagonistes de tot això

Hola,

Temps hi haurà per les valoracions d’aquest moments tant importants, en materia de desarmament i dret internacional humanitari, que estem vivint. Ara, mes que mai, és moment de pensar en aquelles persones que han estat les veritables inspiradores i font d’energia per tal que avui poguessin arribar aquest nou Tractat.

Tiempo habrá para hacer las valoraciones que toquen en relación a estos momentos tan importantes, en materia de desarme y derecho internacional humanitario, que estamos viviendo. Ahora, más que nunca, es momento de pensar en aquellas personas que han sido las verdaderas inspiradoras y fuente de energía, para que hoy pudiéramos llegar a tener este nuevo Tratado.

Resum en vídeo de les negociacions: dies 6-7

Resumen en vídeo de las negociaciones: días 6-7

A tres dies del final de la Conferència

AVUI, S’HA FET ENTREGA A L’AMBAIXADA ESPANYOLA A DUBLÍN DE GAIREBÉ 17.000 SIGNATURES DEMANANT AL GOVERN LA PROHIBICIÓ TOTAL DE LES BOMBES DE DISPERSIÓ

Greenpeace i la CMC Barcelona (Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, Fundació per la Pau, Justícia i Pau i el Moviment per la Pau) des de la Conferència a Dublín.

Dublín, 27 de maig de 2008. Greenpeace i la CMC Barcelona han lliurat avui a l’ambaixada espanyola a Dublín de gairebé 17.000 signatures de ciutadans que reclamen la prohibició total de les bombes de dispersió. També s’ha fet entrega de les signatures de més de 160 personalitats del món de la cultura, el cinema, la literatura, el periodisme, la música, la universitat…etc, que han donat el seu suport a aquesta mateixa petició. Igualment s’han sumat a la mateixa ONG del desenvolupament, els drets humans, el comerç just, medi ambient…

Tots aquests suports s’han aconseguir en tan sols un mes. Les signatures han estat entregades per Aziz Buchar Ahmed, víctima d’una bomba de dispersió i participant a la Conferència de Dublín com a membre de Landmine Action. S’ha fet entrega a l’ambaixada per tractar-se de l’organisme que és el màxim representant del Govern espanyol a Irlanda.

Més de 100 governs de tot el món i més de 200 organitzacions de la societat civil estem reunits a Dublín a la Conferència Diplomàtica de la que ha de sortir un Tractat per prohibir les bombes de dispersió. Les negociacions arriben ja als seus últims dies i la majoria de temes importants han de començar a tancar-se i, arribar a un punt de consens. Diversos països volen introduir excepcions, en el contingut del seu Tractat, així com endarrerir els terminis per la seva aplicació.

Des de la CMC i Greenpeace es considera que això és inacceptable i considera especialment preocupant la postura del govern espanyol que continua defensant l’establiment de certes excepcions a la prohibició. A tan sols tres dies del final de la Conferència, Greenpeace i la CMC Barcelona reclamen al govern que deixi de fer esforços per desvirtuar el Tractat, i, en el seu lloc, doni suport a un Tractat de prohibició total i aplicació immediata.

…

HOY SE HAN ENTREGADO EN LA EMBAJADA ESPAÑOLA EN DUBLIN CASI 17.000 FIRMAS PIDIENDO AL GOBIERNO LA PROHIBICION TOTAL DE LAS BOMBAS DE RACIMO

Greenpeace y la CMC Barcelona (Comisión Catalana de Ayuda al Refugiado, Fundació per la Pau, Justicia i Pau y el Moviment per la Pau) están siguiendo la Conferencia de Dublín

Dublín, 27 de mayo de 2008.- Greenpeace y la CMC Barcelona han entregado hoy en la Embajada española en Dublín casi 17.000 firmas de ciudadanos que reclaman la prohibición total de las bombas de racimo. También se han entregado las firmas de más de 160 personalidades del mundo de la cultura, el cine, la literatura, el periodismo, la música, la universidad, etc., que han apoyado esa misma petición. Igualmente se han sumado a la misma ONG de desarrollo, de derechos humanos, de comercio justo, de medio ambiente, etc.

Todos estos apoyos se han logrado en apenas un mes. Las firmas han sido entregadas por Aziz Buchar Ahmed, víctima de una bomba de racimo y participante de la Conferencia de Dublín como miembro de Landmine Action. Se han entregado a la Embajada por tratarse del organismo que es el máximo representante del Gobierno español en Irlanda.

Más de 100 Gobiernos de todo el mundo y más de 200 organizaciones de la sociedad civil están reunidos en Dublín para una Conferencia Diplomática de la que debe salir un Tratado de prohibición de las bombas de racimo. Las negociaciones están ahora en un momento clave. Varios países quieren introducir excepciones en el contenido del Tratado y retrasos en su entrada en vigor.

Desde Greenpeace y la CMC Barcelona se considera que esto no es aceptable, y consideran especialmente preocupante la posición del Gobierno español, que se sigue mostrando partidario de establecer ciertas excepciones a la prohibición. A tres días de que se cierre la conferencia, Greenpeace y la CMC Barcelona reclaman que el Gobierno deje de hacer esfuerzos para desvirtuar el Tratado y, por el contrario, apoye una prohibición total y una entrada en vigor inmediata.

Resum en vídeo de les negociacions: dies 4-5

Resumen en vídeo de las negociaciones: días 4-5

Acció de Greenpeace a Expal

Greenpeace accedeix a les instal·lacions d’Expal per a reclamar a l’empresa que deixi de fabricar bombes de dispersió.

Greenpeace accede a las instalaciones de Expa para reclamar a la empresa que deje de fabricar bombas de racimo.

ON SÓN ELS CRITERIS HUMANITARIS DEL GOVERN ESPANYOL?

 

La posició que Espanya segueix mantenint a les negociacions que tenen lloc a Dublín per a consensuar un tractat que prohibeixi les bombes de dispersió no està essent tant satisfactòria com esperàvem. Hi ha dos punts bàsics en què no està actuant com caldria que ho fes.

 

En primer lloc, quant a la definició de què es considera munició de dispersió que serà prohibida pel nou instrument internacional, per bé que el govern espanyol està d’acord en la prohibició d’aquest tipus d’arma, no està a favor de la prohibició total i, per això, ha presentant una proposta en l’article 2, el que tracta de les definicions, per tal de permetre excepcions que faran que algunes municions de dispersió quedin excloses de l’objecte del tractat i, per tant, de la prohibició, perquè no seran considerades municions de dispersió .

 

La part més important de la proposta presentada per Espanya¹ és la següent:

 

Una munición o submunición equipada con un mecanismo de autoseguridad, que, combinado con el mecanismo de funcionamiento normal, garantice que el número de artefactos defectuosos y peligrosos que causen daños inaceptables a no combatientes sea prácticamente igual a cero. Además, dicha munición o submunición explosiva deberá estar pintada y marcada de manera que se distinga del terreno y advierta de su peligrosidad.

 

Amb aquest text s’està, de fet, legitimant la producció, ús i transferència de totes aquelles bombes de dispersió que compleixin les condicions descrites les quals, curiosament, coincideixen totalment amb les bombes de dispersió (MAT-120) que actualment fabrica l’empresa espanyola Instalaza, que les vèn a Finlàndia i a Espanya. Per tant, Espanya no demana la prohibició total de les bombes de dispersió sinó que deixa la porta oberta a la producció de noves armes d’aquesta mena i molt especialment la d’una que, tot i que Espanya i Instalaza diuen que no causa cap dany a la població civil (“…pràcticament igual a cero”), no ha estat mai utilitzada en combat i per tant, és impossible assegurar-ho.

 

Les raons que dóna el govern espanyol per mantenir aquesta posició no són valides per a nosaltres, no són vàlides per a les víctimes (sobrevivents i familiars de morts) que han patit la potència, indiscriminació i horror d’aquestes bombes que no distingeixen entre civils i militars, entre una instal·lació militar i una casa, entre un nen i un adult. Els arguments de la desactivació i destrucció (l’anomenada “autoseguridad” o SD² per a l’empresa que les fabrica) no són cap garantia de no afectar població civil quan són llançades ni de no provocar algun accident després dels atacs, si no han esclatat en arribar a terra.

 

El 98% de les víctimes de municions de dispersió són civils, 40% és el percentatge d’error que han arribat a tenir algunes d’elles, uns 30 països dels més pobres del món estan contaminats per tones de submunicions sense esclatar fabricades i llençades (en la majoria dels casos) per exèrcits dels països més rics. Aquests són fets intolerables des del punt de vista humanitari, l’únic punt de vista que hauria de guiar les negociacions del nou tractat, un punt de vista que hem d’anar recordant al govern espanyol.

 

El segon punt en què Espanya no ha adoptat la posició que cal és en el que es refereix a la interoperabilitat, és a dir, les operacions militars conjuntes amb països no signants del tractat, on d’acord amb la proposta inicial s’hauria de prohibir la utilització de municions de dispersió en aquestes operacions militars conjuntes. És clar que si mai, sota cap circumstància es permet l’ús de municions de dispersió, la participació en una operació conjunta no pot ser l’escut que justifiqui l’acceptació de l’ús per part d’un altre país, o fins i tot la planificació d’una estratègia militar en què es vulguin fer servir. El simple coneixement del fet que un país vol fer servir municions de dispersió en una acció militar, hauria d’obligar a qualsevol Estat Part de la nova convenció a no participar-hi de cap manera.

 

Per això, és totalment inacceptable la proposta presentada per alguns països, entre ells Espanya, que diu el següent:

 

Esta disposición no impide la mera participación en la planificación o la ejecución de operaciones, ejercicios u otras actividades militares llevadas a cabo por las Fuerzas Armadas o por un ciudadano de uno de los Estados Parte de esta Convención y realizadas conjuntamente con las Fuerzas Armadas de Estados no Parte de esta Convención que lleven a cabo actividades prohibidas en virtud de la presente Convención,

 

Si arribés a aprovar-se aquesta proposta, podria desvirtuar en gran mesura el tractat. És sorprenent com aquest redactat permetria l’ús de qualsevol tipus de munició de dispersió, incloent les més destructives, en operacions conjuntes amb Espanya per part d’exèrcits de països no signants del tractat i, fins i tot, de companyies militars privades, amb mercenaris.

 

 

1El text sencer està a: http://www.clustermunitionsdublin.ie/pdf/CCM67_002.pdf

Resum en vídeo de les negociacions: dies 2-3

Resumen en vídeo de las negociaciones: días 2-3

El gobierno español defiende en Dublin los intereses de los fabricantes de bombas de racimo españoles.

El gobierno español ha presentado en la conferencia por la prohibición de las bombas de racimo que se celebra en Dublín una inaceptable propuesta de enmienda al artículo 2 del futuro tratado por la prohibición de las bombas de racimo.

Una vez más España parece desaprovechar la oportunidad de promover la paz y ha olvidado su posicionamiento humanitario inicial por una ambigua postura que muestra una defensa, esta vez sin ambigüedades, de los intereses de una empresa militar española.

Instalaza informa en su página web sobre los avances tecnológicos de la bomba de racimo que fabrican, la MAT-120, lo que ellos llaman el concepto SD2  que “engloba tanto la autodestrucción como la autodesactivación” como la novedad que en sus bombas consigue mediante “un sistema de espoletas electrónicas, sin energía electrónica almacenada antes del disparo”.

La propuesta que el gobierno español ha entregado a cada uno de los países participantes en la conferencia de Dublín dice que deben ser excluida del tratado aquella “munición o submunición equipada con mecanismos de auto-seguridad”, es decir, “una combinación de mecanismos de autodestrucción y autodesactivación”.

Resulta evidente la similitud de argumentos entre el gobierno español y la empresa de armas Instalaza.

Por su parte, no es menos preocupante la posición del gobierno finlandés quien con intervenciones como esta: “si las bombas se pueden tocar, sacar, patear e incluso quemar, ¿dónde esta el problema humanitario?” haciendo referencia al informe técnico que sobre la MAT-120 Instalaza viene haciendo público los últimos meses, promueve la idea de que hay bombas “buenas” que salvar del tratado, olvidándose del aspecto humanitario del mismo, legitimando el uso de algunas bombas de racimo, lo que indudablemente provocaría mayor sufrimiento y muerte gracias a estas municiones.

Es por ello que nos preguntamos si el gobierno español representa a sus más de 40 millones de ciudadanos, que sin duda alguna desearían que las bombas de racimo sean prohibidas y que se deje de matar, herir y mutilar a miles de personas por todo el mundo por culpa del uso de este tipo de munición, o a los propietarios de la empresa de armas aragonesa Instalaza, que aunque legítimamente deban defender sus intereses económicos, no pueden ser más importantes que la opinión pública española y sobre todo, no pueden estar por encima del derecho a la vida de las víctimas que producen.